dilluns, 25 de febrer del 2013

Continuacio... Les Ales De La Nit

El germà gran havia pujat les escales amb un ganivet i li va dir:
-Com estas ermanet? On ets? On ets? Aqui!!!
I el va matar
Crrr!!!
Va sortir de casa i va seguir vengat se de la gent.





Abidemi Rufai

LES ALES DE LA NIT (continuació)

De cop vaig setir passos per l'escala. Venia cap a jo vaig amagar-me. La persona va passar davant meu... Vaig sortir de l'amagatall, vaig córrer i córrer el mes de presa que podia... La veritet es que noem vaig imaginar que la persona em perseguia. Em va capturar i quan va arribar a casa seva va demanar un rescat. El meu germà va intentar pagar-lo pero no va poder.

CONTINUARA...

SILVIA GARCIA

POSSIBLES CONTINUACIONS: LES ALES DE LA NIT


En vaig aixecar lentament per veure qui era,de seguida vaig sebre que era un lladre amb una metralladora,estava tan nerviós que en vaig amagar pels mobles de l'habitació.Llavors a venir,jo amb molta por va mira tot l'habitació fins que en va veure,i vaig mori per culpa de molts dispars




David Pérez 5é

POSSIBLES CONTINUACIONS DE: ALES DE LA NIT


Al cap d'uns dies,un ocell va rompre ses finestres,i va caure a terra amb s'ala rompuda.Quan va tornar el nin va llevar l'ocell al veterinari,perquè el curi i pogués volar.Quan es va posar be,va tornar volant a ca seva,però un aguila el perseguia per menjar-lo i va tornar amb el nin fins que se n'anés.



Eduardo Puscasu 5é


ses

CONTINUACIÓ... ALES DE LA NIT


      Llavors, l'home va continuar fent el que feia.Però va escoltar una altra vegada el renou .El senyor se va preocupar i va demanar qui havia .I ningú va respondre . Va pujar les escales va obrir la porta i no  havia ningú.



                                  COM POT  SER?


HANS



Continuació LES ALES DE LA NIT



Part 2


     El jove és va amagar baix de la taula, després va veure a l'home que volia robar, totes les coses de valor. Però ell va anar molt lentament al telefon i va cridar a la policia amb tan mala sort que no estava de servei.


      Llavors li va demanar ajuda al veïnat perquè també era policia però estava adormit i el jove no sàvia que fer.

       Mes tard, va cridar un altra vegada, i la policia va contestar:

-Que passa?

-Ara anam!!

La policia va anar i van agafar al lladre sense cap problema.



Agustin Agnelet

CONTINUACIÓ... LES ALES DE LA NIT


PART 2:

  • L'home no es movia. Espantat, sent que li roben coses. Ell es lleva les sabates intentant no fer renou, s'en va a la cuina i agafa un ganivet. Pujant les escales arriba a dalt, guaita i veu un home o una dona, no sabia el que era. Esta vestit tot de negre amb la cara tapada i amb una pistola. Ell actua cridant a la policia. Mentre la persona se n'adona que el vigilen.
    Després d'un hora arriba la policia es troben tot tirat pel terra i l'home MORT.


SERGI

divendres, 22 de febrer del 2013

Continució ALES DE LA NIT


part 2

Vaig baixar al saló i vaig veure el meu ca. Per això, vaig pensar que els renous els havia fet el meu ca. Tranquil·lament en vaig posar a veure una pel·lícula de por. 
Després vaig anar a l'habitació on m'esperava un amic que en va donar un ensurt tan gran que em va donar un atac al cor i em vaig morir.

Raúl

Continuació LES ALES DE LA NIT


El jove va ser valent, va posar-se les sabates, va començar a pujar les escales i quan va arribar a la sala  va sentir passos. De sobte va veure una ombra que pareixia un home amb un ganivet. Va resultar que l'ombra només era un arbre però faltava saber què eren les passes ja que no ho feia l'arbre hi havia qualcú a l'habitació!
Llavors va marcar el numero de telefon de la policia  però el lladre el va matar abans que contestés ningú.

Bernat

Continuació... LES ALES DE LA NIT

Se lleva les sabates i puja al segon pis. Pel camí es troba un moix i quan obre la porta s'espanta molt quan es troba amb un home amb una destral i crida fort fins que se n'adona que és son pare.

César 5è

LES ALES DE LA NIT (fragment)

Vaig quedar-me quiet, amb tot el cos en tensió, per poder captar millor la naturalesa dels frecs i els cops que arribaven a les meves orelles. No era el cop sec i únic a què ja estàvem acostumats de tant en tant, el cop d'alguna cosa que topava contra les portes de vidre que separaven la sala de la terrassa. A vegades, algun ocell despistat, enlluernat pel reflex de la posta de sol als vidres de la terrassa, encegat en el seu vol, topava contra la paret invisible dels vidres amb un cop sec, suau, afogat. Però això passava de tant en tant, gairebé sempre a la tardor, quan els ocells es reuneixen en estols per organitzar les seves migracions cap a països més càlids on passar l'hivern, i cap al tard, quan el sol dóna de ple en els finestrals i portes de vidre. Mai a la nit. En un instant em van passar pel cap totes les causes possibles del soroll: els ocells, el vent, els gats del veïnat, una o dues torratxes tombades..., fins que la insistència i la precisió dels cops em van convèncer que era algú que intentava entrar a casa. Ràpidament vaig apagar el llum de la meva taula i em vaig quedar a les fosques, quiet com un mort, tot orelles. Els cops als vidres s'havien aturat i ara se sentien passos a la sala de dalt. Emili Teixidor