LES ALES DE LA NIT (fragment)

Vaig quedar-me quiet, amb tot el cos en tensió, per poder captar millor la naturalesa dels frecs i els cops que arribaven a les meves orelles. No era el cop sec i únic a què ja estàvem acostumats de tant en tant, el cop d'alguna cosa que topava contra les portes de vidre que separaven la sala de la terrassa. A vegades, algun ocell despistat, enlluernat pel reflex de la posta de sol als vidres de la terrassa, encegat en el seu vol, topava contra la paret invisible dels vidres amb un cop sec, suau, afogat. Però això passava de tant en tant, gairebé sempre a la tardor, quan els ocells es reuneixen en estols per organitzar les seves migracions cap a països més càlids on passar l'hivern, i cap al tard, quan el sol dóna de ple en els finestrals i portes de vidre. Mai a la nit. En un instant em van passar pel cap totes les causes possibles del soroll: els ocells, el vent, els gats del veïnat, una o dues torratxes tombades..., fins que la insistència i la precisió dels cops em van convèncer que era algú que intentava entrar a casa. Ràpidament vaig apagar el llum de la meva taula i em vaig quedar a les fosques, quiet com un mort, tot orelles. Els cops als vidres s'havien aturat i ara se sentien passos a la sala de dalt. Emili Teixidor